Visita a Adelaide a corre-cuita

31 de juliol

Finalitza el mes i també una de les etapes del nostre viatge. Després de transitar durant un bon grapat d'hores creuant extensions de camps plantats amb vinyes, arribem a Adelaide. Abans però cal cumplir amb la quarentena, ni fruites ni vegetals ni plantes poden entrar a l'estat de Southern Austràlia.

Com a primera impressió de la ciutat podem dir que sembla una petita ciutat que vol créixer. Carrers amples, ben distribuïts en el mapa, edificis de vidre alts però molt lluny dels de la seva compatriota Melbourne, edificis públics amb façanes imponents, un barri xinès amb una gran oferta gastronòmica, una universitat organitzada en un campus (a què ens recorda això...) i una rambla amb molts comerços, tres centres comercials i tot d'artistes de carrer mostrant les seves habilitats. Val a dir, que el fet que hi trobem una rambla ens fa pensar en una ciutat plena de vida com Barcelona.

Una panoràmica d'Adelaide

Centre comercial a Adelaide

Hem tingut poc temps per visitar la ciutat a fons però això ja ens acostuma a passar.

Ha estat un plaer conduir per ella

30 de juliol

Abans de dir adéu a la Great Ocean Road val la pena fer una parada al parc nacional Tower Hill on s'observa com la natura ha tornat a moldejar el paisatge desprès d'una erupció volcànica que va succeir fa molts anys.

Ull del volcà de Tower Hill

Sembla que el temps millorarà en els pròxims dies i la primavera comença treure el cap entre els arbres de flor groga que suposem són mimoses australianes.

Uns quilòmetres més enllà, parem a Port Fairy, un poblet residencial amb un port ornamentat amb iots i barques de pescadors.

Port Fairy

i diem adéu al dia amb una posta de sol en mig d'un paratge llunar format per la caiguda de la lava del volcà.

Capvespre a Cape Bridgewater

Capritxos de les forces de la natura

29 de juliol (continuació)

És increïble com l'efecte del vent i les onades moldegen les costes escarpades de la Great Ocean Road. Formes caprichoses que recorden monuments, coves que amaguen històries de naufragis, arcs que semblen fets expressament i els coneguts dotze apòstols dels quals només en queden set i que s'emporten la fama, tot i que no són el principal atractiu del paisatge.

Els dotze apòstols (bé, només en queden 7)



Aquests no ho són però ho podrien ser

Lord Arch Gorges

Platja Lord Arch

The Grotto



London Bridge (fa uns anys va caure el pont que hi falta)



Les bahies i les postes de sol també tenen el seu atractiu i fins i tot es pot veure, des de Warrnambool, el llom d'alguna balena que en aquesta època de l'any està alletant les seves cries.

Mirador de balenes a Warnambool. Així les vam veure més o menys.



Peluixos de carn i ossos

29 de juliol

Abans de res, aprofitem per desitjar molt bones vacances a tothom qui ja les hagi agafades. Un consell, feu com nosaltres i gaudiu-les a tope!

Tal com us vam avançar a l'anterior entrada, avui ens hem apropat a aquestes bestioles peludes i hem passat una bona estona contemplant la seva forma d'actuar, acariciant els seus pelatges frondosos, donant-los de menjar fulles d'eucaliptus i comprovant que són uns animals d'allò més peculiars.

La Carmeta i els seus peluixos animats



La veritat és que ens hi hem entès molt bé, sobretot la Carmeta qui no sabia per on començar a acariciar-los i a fer-li carinyets.

Quatre no són multitud

i si no hagués estat per la intervenció de la Kirsten, la cuidadora, la Courtney s'hagués pujat a la seva falda. D'acord amb el que ens explica la Kirsten, a l'Estat de Victoria, la llei no permet que el públic agafi els koales. Ho continuarem intentant.

Gairebé s'hi puja!!!

i així vam estar fins que els koales van decidir que havien de tornar a la seva branca a fer una nova becaina.

Els koales i la resta d'animals convivien a la Fauna Austràlia Farm en harmonia i interacció amb els seus visitants i el paisatge que els envoltava.

La Bella

La Matilda



El Benju

Wombat



Wallaby albí





Estels al cel i al bosc

28 de juliol

Les petites ciutats de la Great Ocean Road tenen el seu encant. Tot i que només el carrer que dóna a la platja té moviment, val la pena observar-les des d'un punt elevat i veure com es distribueixen a la vora de la costa pacífica.

Apolo Bay Panoràmica

La proximitat dels boscos de la zona, que aquí s'anomenen rain forest, amb el mar ens fa pensar que valdrà la pena visitar-los. Carreteres recargolades, eucaliptus, palmeres, rierols i al final del camí una estupenda caiguda d'aigua on poder descansar.

Carretera de camí a Little Aire Falls

Little Aire Falls

Durant tota la Road es poden trobar miradors que permeten avocar-se a les seves platges solitàries.

Mirador Castle Cove



Cape Otway és el far més antic del país. Potser és per això que és l'únic far que no es permet visitar sense pagar una important suma de dol·lars. Tot i això, no fem el trajecte en va ja que hi trobem un altre enclau privilegiat per veure koales a la seva rutina diària.

Koala a Cape Otway

Koala estressat a Cape Otway

I avui dormim a la Farm Fauna Australia on tornem a tenir ben aprop la fauna d'aquest país.

Possum a la Fauna Australia Farm

Rata pinyada Fauna Australia Farm

Aquest ens mira amb cara d'intel·ligent.



Aquest ens mira amb cara de males puces.



i aquest està a punt de dormir-se.

i... prepareu-vos perquè demà podrem tenir els koales ben a prop nostre.

Els núvols han impedit que durant aquestes setmanes poguéssim contemplar el mantell d'estels que cobreix els nostres caps. És veritablement impressionant la quantitat d'estels, constel·lacions i altres formacions estelars que es poden observar. Al parc Melba Gulli semblava que el cel estrellat es refectia dins del bosc quan, en apagar les nostres lots, desenes de cuques de llum s'il·luminaven a les vores del camí.

La carretera més famosa d'Austràlia

27 de juliol

Si llegiu algun reportatge d'Austràlia, ben segur que hi trobareu la Great Ocean Road, uns 500 quilòmetres de corves que fan de balcó a l'immens oceà que boreja la costa sud del país.

Localitats com Torquay o Apollo Bay són d'obligada parada per als viatgers i entre aquests, els amants del surf trobaran a les platges de la zona, una raó de pes per ficar-se a l'aigua gelada que en aquestes èpoques ben segur està.

Una de les platges de Torquay

Bells beach

Les formes que el vent ha esculpit a les roques són altres motius per aturar el cotxe i gaudir del paratge que tens al teu davant.

Point Roadknight

Point Roadknight

I res millor que trobar un mirador elevat per veure l'excepcionalitat de les seves siluetes que en un marc molt més ampli, ens recorden la Costa Brava catalana.

Great Ocean Route panoràmica

La fauna de la zona també ens ha fet frenar i hem fet una visita a l'habitat natural dels koales a Kennett River.

Koala de Kennet River

I tot això al volant d'un enorme cotxe que ens han llogat en lloc de la modalitat compact que havíem triat.

Holden Cruze 

Una ciutat de contrastos

26 de juliol

Melbourne és una ciutat plena de vitalitat. Els tranvies apareixen i desapareixen en els creuaments dels carrers mentre la gent canvia de vorera de forma ordenada, sense preses, a un ritme pausat. Es respira un ambient relaxat.

Sense dubte es pot afirmar que és una ciutat multicultural amb una característica essencial, les diferents cultures es respecten les unes a les altres arribant a fussionar-se en una de sola, la de la gent de Melbourne.

Skyline Melbourne

És una ciutat de contrastos on la modernitat de grans edificis de vidre es compagina amb la serenor d'esglésies i edificis públics.



St. Michael

Una visita a un d'aquests edificis, el Parlament, ens ajuda a fer-nos una idea del seu sistema legislatiu.

Parlament de Melbourne

Cal dir que ens han faltat dies per visitar més a fons la ciutat i que la pluja no ens ha facilitat les coses però hem pogut fer-nos-en una petita idea i si algun dia hi tornem, ja sabem per on començar.

Adéu Tasmània!

25 de juliol

Ens comiadem de Tasmània en un matí radiant, ple de sol i llum i deixem enrera tot allò que hem après d'un entorn meravillós on hi hem gaudit la primera etapa del viatge.

Des del lloc de guaita de balenes de Bicheno repassem l'horitzó tot llegint les històries d'aquelles croades contra aquests animals que van donar a la ciutat prosperitat i riquessa.

Mirador Whales look out Bicheno

Aquests dies hem acompanyat els nostres àpats amb vins de Tasmània i no volíem abandonar l'illa sense informar-nos de les seves tradicions vinícoles. L'amo de la bodega Spring Vale Vineyards ens fa cinc cèntims de les característiques pròpies de la zona i, tot i que en un principi era reaci a ensenyar-nos la seva bodega, després d'una bona estona de xarrera i d'un parell de tastets, ell mateix ens acompanya a fer-hi una ullada. Ens n'emportem una prova: un Gewürztraminer 2010 que beurem tot recordant Tasmània.

Vinyes Spring Vale Vineyards