Últimes emocions a Sydney

30 i 31 d'agost

Som a Sydney, la ciutat més gran d'Austràlia, i la més antiga del país. Per a nosaltres serà l'última ciutat i la que servirà de passarel·la per tornar a casa. Tot i això, queden dos dies per poder-la passejar, visitar els seus monuments, els seus restaurants i conèixer el dia a dia de la gent que hi habita.

La AMP Tower és l'edifici més alt de Sydney i, segons diuen, el segon més alt de l'hemisferi sud. Des del restaurant que hi ha a la part més alta de la torre, mentre sopem un buffet lliure ben variat, podem veure la ciutat en un angle de 360 graus i gaudir d'una vetllada encantadora.

Sopar de mesari a la Torre de Syney

Darling Harbour és un dels ports de la ciutat i una de les seves principals zones turístiques. Restaurants, botigues, teatres, l'aquari, museus entre els quals destaca el Australian National Maritime, dedicat a la història marítima del país.

Vistes del Darling Harbour

Una visita obligada és el Fish Market, el mercat de peix de la ciutat on s'hi pot acudir a una subhasta, esperar els pescadors que tornen del mar amb les bodegues plenes de peixos, comprar peix fresc i fins i tot demanar que te'l cuinin i dinar allà mateix.

Varietat de peixos; orades, barramundis... boníssim

Després de 3 dies a la mar, bona pesca i tonyina de 47 quilos!!!

Voltar pels carrers quadriculats de Sydney és trobar-se enmig d'un gran centre comercial on les principals marques de roba, calçat i complements es distribueixen els locals per vendre-hi els seu gènere. Botigues de souvenirs, locals on menjar qualsevol varietat mundial i tot tipus de serveis omplen els forats deixats per les botigues de moda.

Ens han sobtat la quantitat d'edificis de pedra que s'hi troben, combinats això sí, amb alts blocs de vidre que marquen el carisma de ciutat moderna de Sydney. Això ens fa pensar que Sydney, abans de ser una ciutat de vidre, va ser una ciutat de pedra.

Impressiona el Harbour Bridge el qual uneix la ciutat amb l'altra vora del riu i tant de dia com de nit atreu les mirades dels vianants.

Harbour Bridge a la nit

La quantitat de parcs que té la ciutat t'ofereix una nova forma d'entendre-la. Sobretot cap a les 12 hores, moment en el qual cents de persones es canvien de roba i aprofiten l'hora de dinar per fer esport recorrent els espais verds de la ciutat.

Edificis + parcs + 12 del migdia = gent fent esport

Hi abunden els teatres, entre ells, el Capitol o el State Theatre i la que és potser la construcció més coneguda de la ciutat, l'Opera House.

Les tortugues de l'Opera House

Aprofitant la nostra condició d'estudiants universitaris, hem aprofitat la possibilitat de comprar, a molt bon preu i ubicació, dos tíquets per veure l'opera Lakmé que es representava aquell dia.

Somrients davant la Opera House

La Opera House i el Harbour Bridge vistos simultàniament des del passeig dels Botanical Gardens formen una postal per recordar. 

Tots dos vistos des de lluny

I abans de marxar un tros de pollastre arrebossat ens fa pensar en tot el que hem recorregut durant el mes i mig de vacances que ja arriben a la seva fi.

Quins records!

Últims dies de la costa est

27, 28 i 29 d'agost

Bellinger és un poblet situat a l'interior de New South Wales. Passejant pel seu carrer principal, i únic, entenem perquè la gent que hi viu ha desenvolupat aptituds artístiques davant del sentiment bucòlic que transmet la zona.

Mercat de carrer amb artesans, galeries d'art, penjolls i joies fetes a mà i fins i tot un concert de guitarra espanyola a càrrec de dos nois que juguen amb sonades mediterrànies adaptades a la seva manera de pessigar les cordes. Llàstima de la pluja que ha caigut durant tota la nit i que continuava caient la qual ha fet que tot plegat prengui un ambient ben humit.

La carretera que atravessa el riu ens porta fins a Promised Land, on una ruta circular recorre els boscos verds i humits. La carretera de les cascades ens porta fins a Dorringo passant per salts d'aigua que es precipiten sobre la carretera i que l'atravessen per sota i obliguen a parar-se per contemplar-les. En aquesta zona s'enorgulleixen dels seus cafès i ho comprovem a Dorringo on, tot veient la pluja caure, prenem un caffe Latte calentet. Quin dia de pluja!!!

El dia següent el sol brilla radiant i fem camí cap a South West Rocks on visitem les restes del Trial Bay Gaol. Aquest edifici es va inaugurar en el 1886 i va ser la presó estatal durant molts anys. Durant la I Guerra Mundial es va omplir de refugiats australians que podrien tenir alguna relació amb el bàndol contrari als anglesos i avui en dia només hi queden els interns permanents que cuiden les pedres del que va ser.

Cangurs residents a Trial Bay Gaol

Des de les torres de la pressó els interns podien contemplar les platges, banyar-se, pescar igual que ho podríem haver fet nosaltres.

Platja de South West Whales

Un quants quilòmetres més enllà es troba el Smoke Cape amb el corresponent far. Un altre punt de la costa est d'Austràlia per perdre's a l'horitzó i veure balenes.

Vistes des de Smoke Cape

Fem via cap al proper destí i de camí trobem un grup de pelícans que s'acomiaden de nosaltres.

En comptes d'ànecs hi trobem pelícans

Els Fredo Pies són un motiu per aturar el cotxe i tastar la seva especialitat, el Crocodile Pie. Durant les vacances hem tastat diferents pastissets de carn, de pollastre, amb vegetals... i s'ha de dir que els pastissets del Fredo són realment bons.

Passejant per Port Macquarie passades les sis de la tarda pensem en tot el que hem fet i en el poc temps que queda per acabar les nostres vacances. l matí següent visitem la platja de Flynns per comprovar que, fins i tot al costat de ciutats, les platges tenen el seu encant.

Platja de Flynns

Hem arribat al punt més oriental d'Austràlia

26 d'agost

Deixem Queensland i ens endinsem a New South Wales, l'últim estat australià que tindrem temps de visitar.

A Byron Bay ja era fosc i vam fugir de la ciutat espantats per la quantitat de gent que poblava els seus carrers, bars i locals de música per acabar en un càmping perdut a la muntanya que va aparèixer darrera la boira de la carretera.

Byron Bay és el punt més a l'est d'Austràlia i així ho indica la placa informativa que es troba en el passeig que volteja la zona. Des de la platja Clarkes, atravessant diferents cales, passant pel far de Byron Bay i per un caminet de rainforest preparat que et retorna al principi de la ruta. Una bona forma de veure els punts més remarcats de la ciutat fugint de botigues i comerços.

Platja de Byron Bay

Far de Byron Bay

Mentre els surfistes s'esforcen a intercanviar amb les onades sensacions i remullades, nosaltres contemplem l'horitzó a la recerca de les balenes i els dofins que treuen el llom a la superfície per respirar.

Mirador des d'un punt de la ruta circular a Byron Bay

I per fi... l'abraçada als koales!!

24 i 25 d'agost

La carretera es fa més ampla i s'obren dos carrils per a cada sentit de la marxa, cada cop hi ha més cotxes ocupant la carretera, a les vores ja no hi ha canyes de sucre sinó polígons industrials i tot d'empreses que fumegen, la ràdio comença a sintonitzar correctament les cadenes, tot això no vol dir altra cosa que ens aproximem a una gran ciutat; Brisbane.

A l'horitzó ja es poden veure els edificis de la ciutat però preferim agafar una carretera que la rodeja per visitar el Lone Pine Koala Sanctuary, un recinte ple d'animals on el que més hi predomina és el koala.

Diuen que tenen una població mitjana de 130 exemplars cosa que il·lusiona a la Carme que per fi veurà acomplert el seu somni d'agafar una d'aquestes bestioles tan simpàtiques i molsudes.

Hem pogut agafar koales, jugar un altre cop amb els cangurs i wallabies, observar un platypus de ben aprop i molts altres mamífers, marsupials, rèptils i ocells, així com aprendre més de les característiques de tots ells.

Pitó del desert

Per fi la Carme ha pogut agafar un koala i la foto ho demostra. El Xavi també l'ha agafat però no ha volgut la foto i en el seu lloc ha petat la xerrada amb un cangur (només els faltava la cerveseta...).

La Carme acompleix el seu somni

Intercanviant opinions amb els autòctons 

Cosí germà del koala, el wombat

Tot i que a l'entrada ens havien dit que podríem agafar els koales tants cops com vulguéssim, només n'hem pogut agafar tres de diferents i si no fos perquè la noia del centre li va dir a la Carme que ja era la tercera vegada que la veia per allà, encara hi seríem.

Ara sí, anem a visitar Brisbane. Si a la nit Brisbane és una ciutat plena de llums, músiques, gent pel carrer i botigues tancades, durant el dia és una ciutat on els autobusos passen un i altre cop, on les grues i màquines de les obres fan sorolls estridents i on homes i dones ben vestits corren amunt i avall. Tot i que el take it easy és una prioritat a tota Austràlia, a Brisbane, durant l'horari laboral, sembla que no sigui així.

El Roma Street Parkland és una bona forma d'escapar d'aquest ritme frenètic i relaxar-se en un jardí botànic rodejat d'edificis. Les catedrals neoromàniques i neogòtiques són un espai de serenor enmig de blocs de vidre i pedra que s'eleven al seu voltant.

Roma Street Parkland

St. John's Cathedral

El riu Brisbane marca la frontera entre la quadrícula de carrers bulliciosos i l'ambient Feng de la vora contrària.

Riu Brisbane i la seva ciutat a dues bandes

Cap al vespre els carrers s'omplen de gent que surt a fer esport ja sigui en bicicleta o corrent i des dels ponts tots podem veure la silueta de la ciutat que es reflexa en el riu.

Capvespre a Brisbane

Cal mencionar que del desastre que mostraven les imatges als mitjans informatius al febrer (recordem que la ciutat va patir una gran inundació), no en queda ni rastre. La ciutat està neta i pulida i mai ningú no diria que fa uns mesos va patir una desgràcia com la que va provocar el cicló Yesi.

Donant tombs per l'illa de sorra més gran del món

21, 22 i 23 d'agost

Hervey Bay es una petita ciutat costanera on la majoria dels visitants hi acudeix amb un únic objectiu, embarcar-se en el ferry que els transporta fins a Fraser Island. En el nostre cas, després d'un cafe Latte a un dels cafès del passeig de la platja, també va ser-ho.

Fraser Island és una altra meravella de la natura a les quals ens té acostumats aquest país. Va ser declarada patrimoni mundial per la seva biodiversitat i la quantitat d'ecosistemes diferents que s'hi poden trobar. Es tracta d'una illa de sorra, la més gran que existeix al món, i al damunt de la sorra han esdevingut diferents tipus de bosc depenent de la latitud; boscos de pins, boscos tropicals, eucaliptus gegants... El toc de gràcia el donen les dunes de sorra i els llacs cristal·lins. Els camins de sorra, les platges inacabables i la presència d'animals salvatges, la fan encara més interessant.

Snake turtle creuant el camí

Davant de tot, cal dir que és una visita totalment recomanable i més encara si es fa per compte propi fugint dels tours i excursions organitzades que bombardegen els visitants amb senyals d'alarma davant les dificultats que té conduir un cotxe 4x4 a l'illa.

Conduir un cotxe a l'illa és una de les millors parts de la visita. És genial trepitjar l'accelerador d'un 4x4 i avançar per camins de sorra fina o per la vora de la platja esquivant les onades (i més, si mai abans no s'ha conduit un cotxe d'aquestes característiques).

Una altra experiència que paga la pena és acampar a primera línia de platja i dormir sota la pluja i el soroll de les onades, així com despertar veient com un dingo (gos salvatge) rasca la tenda de campanya encuriosit pel que hi haurà dins.

El nostre campament a Fraser Island

I al matí, l'arc de Sant Martí ens acompanya en el camí.

Despertant a l'illa desprès de la tempesta

Vaixells enfonsats i arrossegats fins a la vora de la platja en un dels quals viatjava la dona que dóna nom a l'illa; Lady Fraser.

El naufragi del Mageno

Espècies de plantes autòctones que fins ara no havíem vist.

Palmera de fruïts exòtics

Miradors des d'on observar la immensitat de les seves platges.

Mirador des de Indian Head

Les dunes que majestuoses avancen camí, any rera any, cobrint el llac que queda als seus peus.

Mar, bosc tropical i dunes, tot en un mateix escenari

Els seus llacs, on la duna es fon amb l'aigua i on es pot gaudir d'un bany a les seves aigües netes i transparents.

Llac Wabby

Llac Mackenzie

Aprofitem per saludar als companys austríacs que vam conèixer, l'Ingrid i el Wolfgang; We hope to see you again.

No tot són flors i violes

20 d'agost

Fer una part del viatge conduint una van té les seves coses bones i les seves no tan bones. Podem organitzar el temps al nostre aire, sense haver de dependre dels horaris australians, tenim la possibilitat de parar quan i on vulguem ja sigui per apropar-nos a llocs que trobem pel camí, per fer un mos o bé per dormir. Però també hem de gastar moltes hores a la carretera per cobrir els més de 3.000 quilòmetres que ens separen del nostre destí final, Sydney.

Així que el dia 20 vam fer allò que es diu; trànsit. Ara bé, els llocs on van parar s'ho valien.

Llac Awoonga

Al fons, el càmping a peu de platja del poble anomenat 1770

Mirador a Waves Beach a 1770

Platja del poble anomenat Agnes

Desplegant veles

18 i 19 d'agost

Després d'unes quantes hores de conducció entre extensions plantades amb canya de sucre, arribem al territori de les Whitsundays Islands, un paradís d'illes amb platges de sorra i coralls que treuen l'alè. La nostra propera parada és Airlie Beach, des d'on tornarem a endinsar-nos en el món submarí per contemplar els tresors que s'hi amaguen.

Aquest cop, un veler ens porta fins a una de les millors illes de l'arxipèlag per fer-hi snorkeling, Handyman Island. Ens posem els vestits de neoprè i obrim bé els ulls per no perdre'ns detall.

El veler que ens va portar a les Whitsundays

Desprès d'una submergida a les aigües cristal·lines 

Varietat de peixos a l'escull de corall



Parrot fish o peix lloro

Blue Parrot Fish

Hump headed Maori Wrase. L'anomenada Priscilla, la reina del corall

No en coneixem el nom

Fox face o Rabbit fish

Five Banded Damsel Fish

I molts altres que no ens han cedit els drets per sortir a la foto.

Tot seguit el veler ens deixa en un cúmul de sorra que apareix entre dues de les illes més importants, el que s'anomena un call, i des d'aquí podem veure els fons marins i els diferents colors que l'aigua de l'oceà adopta amb l'efecte del sol.


Un call de les Witsundays

Ens dirigim a terra ferma deixant tortugues darrere nostre i de tornada una balena ens obre el camí i tres dofins ens indiquen la direcció correcta.

El magnetisme d'una illa

16 i 17 d'agost

Tornem a treure el cap a la zona costera i ara amb un destí privilegiat; Magnetic Island. Diuen que el capità del vaixell que va arribar per primer cop a l'illa, Captain James Cook, va perdre el rumb de la seva nau a causa d'un camp electromagnètic que li va espatllar la brúixola. Ens deixem portar per l'orientació del conductor del ferry que ens hi apropa i ens preparem per explorar l'illa.

Sota la mirada atenta d'atractius ocells pugem fins a miradors des d'on es poden observar algunes de les seves platges. Algunes verges i inaccessibles, altres enormes i amb tot tipus d'activitats aquàtiques per fer-hi i totes elles amb un encant que les fa úniques.

cacatues curioses ens vigilen

Mirador Alma Beach

Mirador Arthur Beach

Cal recordar que a Austràlia som a l'hivern i per tant, les aigües són fredes; tot i això, no ens hem pogut estar de banyar-nos-hi.

 Desprès d'un banyet a Radikal Beach

Capvespre a Picnic Bay

En algun lloc hem llegit que a Magnetic Island tenen 320 dies de sol a l'any i aprofitem que així és per agafar una kayak i veure alguna de les platges des del mar.

Kayak orientat cap a la costa

També havíem llegit que l'illa és un dels llocs d'Austràlia on s'hi troben més quantitat de koales en llibertat. Després de caminar dins dels boscos d'eucaliptus de l'illa, desmentim aquesta afirmació i, tot i que n'hem pogut veure uns quants, les quantitats d'individuus amb orelles peludes i nas negre no sembla ser tan abundant com diuen.

Koala bebé

La mare del koala bebé prenent el sol

I acabem l'entrada d'avui amb una curiositat. A Queensland i en particular a Magnetic Island els vianants han de cedir el pas als vehicles que circulen per les carreteres, tot i estar passant per un pas de vianants!!!

Cediu el pas als vehicles fins i tot en un pas de vianants