Hola a todo el mundo,
Para poder seguir sin problemas nuestro bloc, podéis entrar desde esta dirección de Google:
...y cruzar los dedos para que la traducción sea buena.
Un saludo desde la otra punta del mundo.
25/7/11
Un parell d'aclariments
Com que ens heu insistit molt amb el tema, a partir d'ara trobareu més fotos i vídeos, a banda de les que veieu a les entrades, si aneu a la pestanya corresponent de cada etapa. La nostra intenció és anar-hi pujant fotos a mida que anem fent les entrades del bloc però això està condicionat a la conexió d'internet que tinguem en cada moment o bé a si tenim conexió (fins ara no ens ha sigut gens fàcil).
Un altre tema que hem intentat solucionar és el multilingüisme del bloc i creiem que Google ens podrà ajudar. Ho hem comprovat i tradueix prou bé del català. Entreu-hi des d'aquí blog en español
Més abaix, podeu trobar diverses entrades publicades amb data d'avui però que es corresponen amb diferents dies del viatge. Com veieu anem fent feina i en el moment que les noves tecnologies ens ho permeten, la compartim amb tots vosaltres.
I de la muntanya, al mar
24 de juliol
Som en un poble anomenat Bothwell. Després de fer unes fotos i aprovisionar-nos de queviures seguim el nostre camí.
 |
| Arquitectura neogòtica a Bothwell |
Avui visitarem el Freycinet National Park, les seves muntanyes, les seves platges i dormirem a Bicheno, un poblet de costa on pescadors i surfistes comparteixen onades.
És zona de vins i per tant, durant el camí hem vist com les vinyes decoraven els paisatges llunyans.
 |
| Vinyes i vistes |
Diuen que la Wineglass Bay és una de les platges més boniques del món. De fet, es troba dins de les 10 amb més consideració. Us podem assegurar que val la pena caminar durant una hora llarga per arribar-hi, així com contemplar la seva silueta des d'un cim elevat.
 |
| Wineglass Bay i la Carmeta petitona a l'esquerra |
Potser ho exageren una mica però nosaltres l'hem gaudida d'allò més.
 |
| Foto de família |
 |
| Just married! |
 |
| Clar-obscur des del cim de la Wineglass Bay |
Per fi hem trobat un lloc on menjar peix del bo, a Bicheno. Els horaris australians i els nostres no són gaire compatibles i això de sopar a les set de la tarda no ho portem gaire bé, tot i això, ha estat un àpat fantàstic.
Amb la neu fins els genolls
23 de juliol
Ahir no vam tenir prou amb el Mt. Field i avui ens aventurem dins del Mt. Cradle Mountain and Lake St.Clair National Park. L'objectiu de la ruta és arribar Shadow Lake i sembla que el temps ens ho permetrà ja que el sol brilla amb força i la temperatura és l'adequada (menys de 5 graus).
 |
| La parelleta davant el Llac St. Clair a les 9 am. |
La neu de les vores del camí ha estat el principi d'un retrobament amb el paratge hivernal d'una ruta pels pics nevats de l'hivern als Pirineus. Poc a poc, ens endinsem en un bosc d'eucaliptus on el sotabosc era tot cobert d'un mantell blanc que projectava els reflexos del sol sobre els nostres rostres.
 |
| Segur que hi havia un metre de neu... |
Després d'unes hores de caminada, acompanyats per wallabies que ens observaven darrera els matolls, vam arribar al Shadow Lake. Va ser una experiència única comprovar que l'aigua gelada d'un llac pot suportar el nostre pes i vam poder observar com un simple llac es torna una meravella de la naturalesa per l'efecte del fred.
 |
| No ho sembla, però és gel!! |
Una de les criatures més representatives d'aquesta zona de Tasmània és el Platipus, anomenat en la nostra llengua, Ornitorrinc. És força difícil veure'ls en llibertat ja que són molt espantadissos i fugen amb la presència de possibles amenaces. Tot i això, amb paciència i amb l'agudessa dels sentits vam poder veure'n un.
 |
| Quin animal més raro... |
En aquesta època de l'any, a Tasmània, cap a les cinc de la tarda, el sol ja s'ha amagat darrera les muntanyes i el paisatge canvia totalment. Després d'una llarga caminada la serenor del Llac St. Clair comiada la visita al parc.
 |
| Capvespre al Llac St. Clair |
Demà volem anar a la costa est de l'illa i això ens obliga a fer uns quants quilòmetres de nit. És tota una experiència conduir durant les hores en les quals els animals són més actius però intentarem no haver de tornar-ho a fer.
Naturalesa espectacular
22 de juliol
Amb ganes de caminar pels boscos humits de Tasmània, ens dirigim cap al Parc Nacional de Mount Field. Avui tampoc fa sol; de fet només l'hem vist durant una hora des que vam arribar. Ben abrigats i calçats, recorrem un sender que ens porta a les cascades Russell. El soroll eixordador de l'aigua caient muntanya avall ens omple les oïdes. Acabem molls de les esquitxades i seguim camí enllà entre eucaliptus enormes que formen part d'un bosc plujós ple de molsa i de frondosa vegetació.
Cascades Russell a Mount Field National Park
Més endavant trobem unes altres cascades, les Horseshoe, aquest cop més petites. En tot el camí no ens trobem a ningú només escoltem el soroll que fa algun ocell estrany. Hem gaudit molt s'aquesta caminada encara que no haguem pogut pujar a més alçada per veure paisatges d'alta muntanya i algun dels llacs que hem vist en fotos ja que la climatologia i la neu caiguda no ho permetia.
 |
| Cascades Horseshoe a Mount Field National Park |
The edge of the end
Ha estat l'aniversari de l'Íria, la meva neboda, per això, abans de res i ja passat el dia assenyalat, vull felicitar-la des de l'altra punta del món: Felicitats Íria, aquest és el meu regal d'aniversari en la distància...
 |
| Wombat a Bonorong Wild Life Park |
21 de juliol
Tal com diu un argentí anomenat Alejandro que hem conegut en un remot poble de Tasmania, viure aquí és viure at the edge of the end, o sigui, al límit del fi (del món s'entén). No fan servir la calefacció, no hi ha gairebé ningú enlloc, és un paradís natural per perdre-s'hi i que no et trobin mai i un lloc on conviuen tot un grapat d'animalons estranys (i no ens referim a les persones, eh!).
Avui hem tingut contacte directe amb unes quantes bestioletes d'aquestes. Hem anat a una reserva on recullen i tenen cura dels animals que són ferits o que tenen algun tipus de malaltia. Per fi hem conegut el famós Diable de Tasmània, que per cert no té res a veure amb el dels dibuixos animats. A la reserva fan un treball molt important per ells perquè pateixen d'un càncer facial que els mata a desenes. És un animal molt inquiet, curiós i diferent a qualsevol altre que haguem vist.
 |
| Dimoni de Tasmania a Bonorong Wild Life Park |
També hi ha altres animals interessants que no havíem vist mai (els podeu veure a la pàgina de Tasmània) i... koales!!! Sí, sí, n'hi ha tres i n'hem pogut tocar un. Per cert, volem acabar amb una llegenda urbana: els koales ni fan pudor ni són aspres! De fet, dóna gustet tocar-los encara que ha estat tan poca estona que ens hem quedat amb les ganes de més (sobretot la Carmeta, és clar!). Al Xavi li han caigut molt bé els cangurs, de fet ha estat un sentiment recíproc...
 |
| La Carmeta emocionada tocant el primer koala que pot. |
En Xavi i els cangurs
De camí al cim del Mount Wellington, a tocar de Hobart, hem volgut visitar la cerveseria més antiga d'Austràlia, però com que encara no estem acostumats als horaris d'aquí, quan hem arribat ja s'havien acabat els tours. Llàstima, al final de la visita es feia un tast d'unes quantes cerveses...
 |
| Cerveseria Cascade fundada el 1824 |
Mount Wellington amunt, anava baixant la temperatura grau a grau, s'anava espessint la boira i omplint les vores de la carretera amb gruixos importants de neu. Un cop a dalt, semblava que fóssim enmig d'un paisatge d'hivern d'alta muntanya dels nostres estimats Pirineus. Quin fred!
Fred hivern a Mount Wellington
Després de conduir un parell d'hores a la fosca esquivant animals a la carretera, hem arribat a un poble perdut al mig de Tasmània anomenat Hamilton. En un hotel d'aquesta problació hem conegut l'Alejandro que ens ha explicat com va migrar de l'Argentina als anys 70 buscant fortuna a Sydney. A la vora d'un foc roent, hem parlat tranquil·lament sobre Austràlia, Tasmània i aquesta terra que ell considera the edge of the end.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)