Emportar-se només fotos i deixar-hi només petjades.

1 i 2 d'agost

Dues hores d'autobús i quaranta cinc minuts de ferry separen Adelaide de Kangaroo Island, el proper destí del nostre viatge. A Kangaroo Island es poden trobar paisatges tan espectaculars com variats.

Els parcs naturals compten amb la vegetació pròpia d'una illa i per tant, molts d'ells estan aprop del mar. Si bé les muntanyes tenen poc on gratar, la part marina dóna molt de si. L'illa és un dels llocs privilegiats on es poden veure lleons marins (sea lions) i foques amb pèl (fur seal). Tots ells en el seu hàbitat natural, els lleons a la platja de Seal Bay,



Platja Seal Bay

on passen la major part del temps ja que no tenen una capa de pèl gruixuda que els protegeixi de l'aigua glaçada de l'oceà

Lleons marins a Seal Bay

Lleó marí badallant a Seal Bay

i les foques a les roques de l'extrem oest de l'illa, al Flinders National Park, on passen les hores de sol en el Cape Du Couedic on s'hi troba un dels enclaus més impressionats de l'illa, l'Admirals Arch.

Admirals Arch

Foca amb pèl a Admiral Arch 

Foca amb pèl "macho dominante" a Admirach Arch

Dins del Flinders National Park també es troben les Remarkable Rocks, una formació rocallossa per on, tot passejant i forcejant amb el fort vent, sembla que et trobis ben bé dins d'un quadre d'en Dalí.

Noia sota un radiant sol d'hivern 

Remarkable Rocks

Les platges, igual que a la resta del país, són amplies, d'aigües transparents que conviden a banyar-s'hi (llàstima que la temperatura no acompanyi) i enclavades dins de paratges sobrecollidors. Vivonne Bay o Hanson Bay en són una prova.

Platja Hanson Bay

Una de les premises en tots aquests espais naturals és emportar-se només fotos i deixar-hi només petjades. Les nostres petjades van quedar enfonsades dins la sorra del Little Sahara, una extensió de dunes que s'obria davant nostre tot simulant un petit desert del nord d'Àfrica.

Little Sahara

I ens oblidàvem d'un nou membre del nostre recull d'animalons autòctons, l'anomenat Echidna, el qual vam trobar al voral de la carretera mentre cercava aliments.

Echidna

Visita a Adelaide a corre-cuita

31 de juliol

Finalitza el mes i també una de les etapes del nostre viatge. Després de transitar durant un bon grapat d'hores creuant extensions de camps plantats amb vinyes, arribem a Adelaide. Abans però cal cumplir amb la quarentena, ni fruites ni vegetals ni plantes poden entrar a l'estat de Southern Austràlia.

Com a primera impressió de la ciutat podem dir que sembla una petita ciutat que vol créixer. Carrers amples, ben distribuïts en el mapa, edificis de vidre alts però molt lluny dels de la seva compatriota Melbourne, edificis públics amb façanes imponents, un barri xinès amb una gran oferta gastronòmica, una universitat organitzada en un campus (a què ens recorda això...) i una rambla amb molts comerços, tres centres comercials i tot d'artistes de carrer mostrant les seves habilitats. Val a dir, que el fet que hi trobem una rambla ens fa pensar en una ciutat plena de vida com Barcelona.

Una panoràmica d'Adelaide

Centre comercial a Adelaide

Hem tingut poc temps per visitar la ciutat a fons però això ja ens acostuma a passar.

Ha estat un plaer conduir per ella

30 de juliol

Abans de dir adéu a la Great Ocean Road val la pena fer una parada al parc nacional Tower Hill on s'observa com la natura ha tornat a moldejar el paisatge desprès d'una erupció volcànica que va succeir fa molts anys.

Ull del volcà de Tower Hill

Sembla que el temps millorarà en els pròxims dies i la primavera comença treure el cap entre els arbres de flor groga que suposem són mimoses australianes.

Uns quilòmetres més enllà, parem a Port Fairy, un poblet residencial amb un port ornamentat amb iots i barques de pescadors.

Port Fairy

i diem adéu al dia amb una posta de sol en mig d'un paratge llunar format per la caiguda de la lava del volcà.

Capvespre a Cape Bridgewater

Capritxos de les forces de la natura

29 de juliol (continuació)

És increïble com l'efecte del vent i les onades moldegen les costes escarpades de la Great Ocean Road. Formes caprichoses que recorden monuments, coves que amaguen històries de naufragis, arcs que semblen fets expressament i els coneguts dotze apòstols dels quals només en queden set i que s'emporten la fama, tot i que no són el principal atractiu del paisatge.

Els dotze apòstols (bé, només en queden 7)



Aquests no ho són però ho podrien ser

Lord Arch Gorges

Platja Lord Arch

The Grotto



London Bridge (fa uns anys va caure el pont que hi falta)



Les bahies i les postes de sol també tenen el seu atractiu i fins i tot es pot veure, des de Warrnambool, el llom d'alguna balena que en aquesta època de l'any està alletant les seves cries.

Mirador de balenes a Warnambool. Així les vam veure més o menys.