Grans muntanyes plenes de misticisme

6, 7 i 8 d'agost

A través de llegendes que parlen d'animals fantàstics els aborígens de la zona, els Anangu donen raó de ser a l'existència humana. Les seves creences estan directament arrelades a la natura i a les forces que se'n deriven. Així mateix, els valors humans són part de la seva mitologia i es transmeten de pares a fills mitjançant faules on hi apareixen els rèptils i altres animals de la zona (els que vulgueu practicar el vostre anglès podeu llegir-ne una a la següent entrada del bloc).

Nosaltres amb l'Uluru a primera hora del matí

Tant és així, que la muntanya que tenim al darrere, l'Uluru, es considerada com a sagrada i els viatgers són avisats que actes com escalar-la o fer fotos a les zones sagrades dels aborígens no és ben vist. Fins i tot, hem vist un llibre on hi havia cartes de gent penedida d'haver-se emportat pedres de la muntanya les quals retornava després d'haver patit la seva malaestrugança.


Waterhole a l'Urulu

Aquesta mole que s'alça a l'horitzó, en el bell mig de l'Outback australià, solitària i prodigiosa ens fa pensar en la seva importància per a la gent de la zona i tot i que no l'escalem, caminant pel seu voltant podem entendre aquest sentiment místic implícit i veient el seu capvespre trobem la pau interior.


Capvespre a l'Uluru

Al llarg del camí, veiem pintures rupestres que mostren escenes quotidianes dels Anangu que vivien prop de l'Uluru

Pintures rupestres Uluru

Kata Tjuta o Les Olgues és també una muntanya venerada pels aborígens de la zona. Els Anangu anomenen aquesta muntanya Kata Tjuta (muntanya de molts caps) i veient la seva vegetació immersa entre la terra vermellosa i àrida de la zona, es pot entendre perquè la consideren tan important.


Kata Tjuta vista des de lluny

Mirador a la Vall dels Vents a Kata Tjuta



Faula de Lungkata (en anglès)

Aquesta faula la vam trobar mentre caminàvem al voltant de l'Uluru i us la transcrivim tal qual perquè practiqueu l'anglès. 

As Lungkata travelled towards Uluru has burned de country and began the practice of traditional fire management of the land.

At Uluru, Lungkata camped in a cave high of the western face, looking out over where the Cultural Centre is today.

Lungkata hunted around the southern base of the rock, where he came upon a wounded Kalaya, or emu, still dragging a spear from another hunt.

Lungkata knew that the wounded bird belonged to other hunters and it would be wrong for someone else to kill it and eat it, yet this was exactly what he did. He then began cutting it and eating it.

The two Panpanpalala, or Bellbird, hunters who had wounded the Kalaya where not far behind. Seeing the smoke from Lungkata's fire, they came up to him and asked if he had seen their bird.

Hiding the pieces of Kalaya behind him, Lungkata lied and told the two hunters that he had seen nothing.

Disappointed the Panpanpalala walked off, but when they located the tracks of the Kalaya they guessed what had happened.

Meanwhile, Lungkata gathered up what he could carry of the bird and raced westwards to his permanent camp, dropping pieces of meat behind him.You can still see the Kalaya thigh at Kalaya Tjunta, just north of Ikari.

The trail Lungkata left was easy to follow, and the two Panpanpalala caught up with him. They made a huge bonfire under the slow, far lizard as he struggled upwards to his camp.

Lungkata, the greedy and dishonest thief, choked on the smoke and was burnt by the flames. He rolled down, leaving strips on his burnt flesh stuck to the rocks he touched.

As his flesh came away, Lungkata got smaller and smaller, until eventually he became a small, solitari stone.

The smoke and ash from the fire stil stain the side of Uluru's steep slopes above Lungkata's body.

Lungkata reminds us what happens to the greedy and dishonest.