Estrenem cotxe i piset

8 i 9 d'agost

Hem deixat les terres rogenques del centre del país per volar a la costa est, a Cairns, dins l'estat de Queensland. Aquesta nova etapa del viatge té una peculiaritat, lloguem una van, una furgoneta, la qual serà el nostre habitacle mòbil per a la resta de la ruta per l'espectacular costa oriental d'Austràlia.

La nostra van

Els que esteu acostumats a portar aquests vehicles sabreu que el primer cop que es condueix imposa un cert respecte i més encara si comptem que es pilota per l'esquerra, amb el volant a la dreta i canviant les marxes amb la mà esquerra. Tot i això, de seguida ens acostumem a ella i prenem la filosofia de furgoneteros.


Quin trasto més llarg!!!

Cairns és una ciutat plena de comerços. Botigues de roba de les primeres marques, joieries amb preus astronòmics, establiments on pots fer l'àpat amb qualsevol menjar del món i moltes agències que ofereixen activitats a la principal atracció de la ciutat; la Gran Barrera de Corall.

Ens ha sobrat el temps per passejar per Cairns durant el vespre i al dia següent, un cop dominada la furgoneta, engeguem destí Port Douglas on, després de fer una parada a Mossman per fer un bany al riu, arribem just a temps per veure caure el sol.

Capvespre a Port Douglas



Port Douglas és un poble de costa on els turistes tenen tots els ingredients per passar-hi un cap de setmana complet. Un munt de restaurants i botigues s'amunteguen en el carrer principal, tot i això, passejar-hi es fa agradable i a primera hora del matí el mar té una brillantor especial.

Matí a Port Douglas 

En aquesta zona les platges conviden a banyar-s'hi, tal com ho feien les del sud del país. Tanmateix, si al sud del país no ens ficàvem a l'aigua a causa del fred, aquí no ens hi ficarem per una causa prou justificada... pot haver-hi crocodils!



Tot i que tornarem a Port Douglas, la nostra intenció és arribar a Cape Tribulation i de camí les platges continuen obligant-nos a aturar el cotxe per contemplar-les.

Platja de Cow Bay

Grans muntanyes plenes de misticisme

6, 7 i 8 d'agost

A través de llegendes que parlen d'animals fantàstics els aborígens de la zona, els Anangu donen raó de ser a l'existència humana. Les seves creences estan directament arrelades a la natura i a les forces que se'n deriven. Així mateix, els valors humans són part de la seva mitologia i es transmeten de pares a fills mitjançant faules on hi apareixen els rèptils i altres animals de la zona (els que vulgueu practicar el vostre anglès podeu llegir-ne una a la següent entrada del bloc).

Nosaltres amb l'Uluru a primera hora del matí

Tant és així, que la muntanya que tenim al darrere, l'Uluru, es considerada com a sagrada i els viatgers són avisats que actes com escalar-la o fer fotos a les zones sagrades dels aborígens no és ben vist. Fins i tot, hem vist un llibre on hi havia cartes de gent penedida d'haver-se emportat pedres de la muntanya les quals retornava després d'haver patit la seva malaestrugança.


Waterhole a l'Urulu

Aquesta mole que s'alça a l'horitzó, en el bell mig de l'Outback australià, solitària i prodigiosa ens fa pensar en la seva importància per a la gent de la zona i tot i que no l'escalem, caminant pel seu voltant podem entendre aquest sentiment místic implícit i veient el seu capvespre trobem la pau interior.


Capvespre a l'Uluru

Al llarg del camí, veiem pintures rupestres que mostren escenes quotidianes dels Anangu que vivien prop de l'Uluru

Pintures rupestres Uluru

Kata Tjuta o Les Olgues és també una muntanya venerada pels aborígens de la zona. Els Anangu anomenen aquesta muntanya Kata Tjuta (muntanya de molts caps) i veient la seva vegetació immersa entre la terra vermellosa i àrida de la zona, es pot entendre perquè la consideren tan important.


Kata Tjuta vista des de lluny

Mirador a la Vall dels Vents a Kata Tjuta



Faula de Lungkata (en anglès)

Aquesta faula la vam trobar mentre caminàvem al voltant de l'Uluru i us la transcrivim tal qual perquè practiqueu l'anglès. 

As Lungkata travelled towards Uluru has burned de country and began the practice of traditional fire management of the land.

At Uluru, Lungkata camped in a cave high of the western face, looking out over where the Cultural Centre is today.

Lungkata hunted around the southern base of the rock, where he came upon a wounded Kalaya, or emu, still dragging a spear from another hunt.

Lungkata knew that the wounded bird belonged to other hunters and it would be wrong for someone else to kill it and eat it, yet this was exactly what he did. He then began cutting it and eating it.

The two Panpanpalala, or Bellbird, hunters who had wounded the Kalaya where not far behind. Seeing the smoke from Lungkata's fire, they came up to him and asked if he had seen their bird.

Hiding the pieces of Kalaya behind him, Lungkata lied and told the two hunters that he had seen nothing.

Disappointed the Panpanpalala walked off, but when they located the tracks of the Kalaya they guessed what had happened.

Meanwhile, Lungkata gathered up what he could carry of the bird and raced westwards to his permanent camp, dropping pieces of meat behind him.You can still see the Kalaya thigh at Kalaya Tjunta, just north of Ikari.

The trail Lungkata left was easy to follow, and the two Panpanpalala caught up with him. They made a huge bonfire under the slow, far lizard as he struggled upwards to his camp.

Lungkata, the greedy and dishonest thief, choked on the smoke and was burnt by the flames. He rolled down, leaving strips on his burnt flesh stuck to the rocks he touched.

As his flesh came away, Lungkata got smaller and smaller, until eventually he became a small, solitari stone.

The smoke and ash from the fire stil stain the side of Uluru's steep slopes above Lungkata's body.

Lungkata reminds us what happens to the greedy and dishonest.

En el rovell de l'ou

3, 4 i 5 d'agost

Deixem la costa sud d'Austràlia i ens endinsem en el país arribant fins a Yulara. Entrem ara a la part més inòspita del viatge en un entorn remot, implacable i magnífic a l'hora que compta entre les seves principals visites les muntanyes sagrades de l'Urulu i Kata Tjuta (Les Olgues) o Watarrka (Kings Canyon).

Watarrka és un exemple de formació muntanyosa curiosa. Fa molts anys era una duna de sorra i amb l'afegit de diversos materials i el pas del temps s'ha convertit en roca, la qual a l'erosionar-se ha esdevingut aquesta meravella natural.

Des d'on ens allotgem tenim unes vistes privilegiades de la formació muntanyosa i podem contemplar els capvespres des dels diferents miradors que tenen preparats.



Capvespre KingsCanyon

Un cop més la natura ens sorprèn i aquest cop amb una gorja argilosa que podem recórrer down under i accedir al seu interior privilegiat on hi podem trobar un oasis amb plantes i animals insòlits.



Kings Canyon des d'adalt

Oasis al centre de Kings Canyon

Colom Punki a Kings Canyon (no en coneixem el nom real)

Una altra vista de Kings Canyon

Dir que és un entorn inòspit i remot ho podem justificar amb el preu del carburant. Crec que mai no havíem pagat el litre de sense plom tan car!

Preu de la benzina a Kins Canyon



Emportar-se només fotos i deixar-hi només petjades.

1 i 2 d'agost

Dues hores d'autobús i quaranta cinc minuts de ferry separen Adelaide de Kangaroo Island, el proper destí del nostre viatge. A Kangaroo Island es poden trobar paisatges tan espectaculars com variats.

Els parcs naturals compten amb la vegetació pròpia d'una illa i per tant, molts d'ells estan aprop del mar. Si bé les muntanyes tenen poc on gratar, la part marina dóna molt de si. L'illa és un dels llocs privilegiats on es poden veure lleons marins (sea lions) i foques amb pèl (fur seal). Tots ells en el seu hàbitat natural, els lleons a la platja de Seal Bay,



Platja Seal Bay

on passen la major part del temps ja que no tenen una capa de pèl gruixuda que els protegeixi de l'aigua glaçada de l'oceà

Lleons marins a Seal Bay

Lleó marí badallant a Seal Bay

i les foques a les roques de l'extrem oest de l'illa, al Flinders National Park, on passen les hores de sol en el Cape Du Couedic on s'hi troba un dels enclaus més impressionats de l'illa, l'Admirals Arch.

Admirals Arch

Foca amb pèl a Admiral Arch 

Foca amb pèl "macho dominante" a Admirach Arch

Dins del Flinders National Park també es troben les Remarkable Rocks, una formació rocallossa per on, tot passejant i forcejant amb el fort vent, sembla que et trobis ben bé dins d'un quadre d'en Dalí.

Noia sota un radiant sol d'hivern 

Remarkable Rocks

Les platges, igual que a la resta del país, són amplies, d'aigües transparents que conviden a banyar-s'hi (llàstima que la temperatura no acompanyi) i enclavades dins de paratges sobrecollidors. Vivonne Bay o Hanson Bay en són una prova.

Platja Hanson Bay

Una de les premises en tots aquests espais naturals és emportar-se només fotos i deixar-hi només petjades. Les nostres petjades van quedar enfonsades dins la sorra del Little Sahara, una extensió de dunes que s'obria davant nostre tot simulant un petit desert del nord d'Àfrica.

Little Sahara

I ens oblidàvem d'un nou membre del nostre recull d'animalons autòctons, l'anomenat Echidna, el qual vam trobar al voral de la carretera mentre cercava aliments.

Echidna

Visita a Adelaide a corre-cuita

31 de juliol

Finalitza el mes i també una de les etapes del nostre viatge. Després de transitar durant un bon grapat d'hores creuant extensions de camps plantats amb vinyes, arribem a Adelaide. Abans però cal cumplir amb la quarentena, ni fruites ni vegetals ni plantes poden entrar a l'estat de Southern Austràlia.

Com a primera impressió de la ciutat podem dir que sembla una petita ciutat que vol créixer. Carrers amples, ben distribuïts en el mapa, edificis de vidre alts però molt lluny dels de la seva compatriota Melbourne, edificis públics amb façanes imponents, un barri xinès amb una gran oferta gastronòmica, una universitat organitzada en un campus (a què ens recorda això...) i una rambla amb molts comerços, tres centres comercials i tot d'artistes de carrer mostrant les seves habilitats. Val a dir, que el fet que hi trobem una rambla ens fa pensar en una ciutat plena de vida com Barcelona.

Una panoràmica d'Adelaide

Centre comercial a Adelaide

Hem tingut poc temps per visitar la ciutat a fons però això ja ens acostuma a passar.

Ha estat un plaer conduir per ella

30 de juliol

Abans de dir adéu a la Great Ocean Road val la pena fer una parada al parc nacional Tower Hill on s'observa com la natura ha tornat a moldejar el paisatge desprès d'una erupció volcànica que va succeir fa molts anys.

Ull del volcà de Tower Hill

Sembla que el temps millorarà en els pròxims dies i la primavera comença treure el cap entre els arbres de flor groga que suposem són mimoses australianes.

Uns quilòmetres més enllà, parem a Port Fairy, un poblet residencial amb un port ornamentat amb iots i barques de pescadors.

Port Fairy

i diem adéu al dia amb una posta de sol en mig d'un paratge llunar format per la caiguda de la lava del volcà.

Capvespre a Cape Bridgewater

Capritxos de les forces de la natura

29 de juliol (continuació)

És increïble com l'efecte del vent i les onades moldegen les costes escarpades de la Great Ocean Road. Formes caprichoses que recorden monuments, coves que amaguen històries de naufragis, arcs que semblen fets expressament i els coneguts dotze apòstols dels quals només en queden set i que s'emporten la fama, tot i que no són el principal atractiu del paisatge.

Els dotze apòstols (bé, només en queden 7)



Aquests no ho són però ho podrien ser

Lord Arch Gorges

Platja Lord Arch

The Grotto



London Bridge (fa uns anys va caure el pont que hi falta)



Les bahies i les postes de sol també tenen el seu atractiu i fins i tot es pot veure, des de Warrnambool, el llom d'alguna balena que en aquesta època de l'any està alletant les seves cries.

Mirador de balenes a Warnambool. Així les vam veure més o menys.