El magnetisme d'una illa

16 i 17 d'agost

Tornem a treure el cap a la zona costera i ara amb un destí privilegiat; Magnetic Island. Diuen que el capità del vaixell que va arribar per primer cop a l'illa, Captain James Cook, va perdre el rumb de la seva nau a causa d'un camp electromagnètic que li va espatllar la brúixola. Ens deixem portar per l'orientació del conductor del ferry que ens hi apropa i ens preparem per explorar l'illa.

Sota la mirada atenta d'atractius ocells pugem fins a miradors des d'on es poden observar algunes de les seves platges. Algunes verges i inaccessibles, altres enormes i amb tot tipus d'activitats aquàtiques per fer-hi i totes elles amb un encant que les fa úniques.

cacatues curioses ens vigilen

Mirador Alma Beach

Mirador Arthur Beach

Cal recordar que a Austràlia som a l'hivern i per tant, les aigües són fredes; tot i això, no ens hem pogut estar de banyar-nos-hi.

 Desprès d'un banyet a Radikal Beach

Capvespre a Picnic Bay

En algun lloc hem llegit que a Magnetic Island tenen 320 dies de sol a l'any i aprofitem que així és per agafar una kayak i veure alguna de les platges des del mar.

Kayak orientat cap a la costa

També havíem llegit que l'illa és un dels llocs d'Austràlia on s'hi troben més quantitat de koales en llibertat. Després de caminar dins dels boscos d'eucaliptus de l'illa, desmentim aquesta afirmació i, tot i que n'hem pogut veure uns quants, les quantitats d'individuus amb orelles peludes i nas negre no sembla ser tan abundant com diuen.

Koala bebé

La mare del koala bebé prenent el sol

I acabem l'entrada d'avui amb una curiositat. A Queensland i en particular a Magnetic Island els vianants han de cedir el pas als vehicles que circulen per les carreteres, tot i estar passant per un pas de vianants!!!

Cediu el pas als vehicles fins i tot en un pas de vianants

De cascada a cascada i tiro una altra vegada

14 i 15 d'agost

Després d'uns dies de platja trobem a faltar les muntanyes i ens endinsem als boscos de Queensland arribant fins a Milaa Milaa. Els prats de l'interior de Queensland són verds i lluents amb la llum del sol i semblen les restes d'una selva tropical afectada per la deforestació en un temps no molt llunyà. Enlloc d'arbres, ocells i insectes ara s'hi poden trobar vaques i ovelles pasturant per les grans extensions de terra on només les vores dels rius i llocs concrets conserven arbres frondosos i plantes humides.

L'aigua és un dels principals atractius de la zona i les cascades que formen els rius quan arriben a les gorges foradades ens ocupen unes quantes caminades.

Cascada Millaa Milaa (un lloc collonut per banyar-s'hi)

Cascada Zillie

Cascada Ellijaa

I el riu continua el seu camí el qual podem observar des dels diferents miradors,

Mirador de North Johnestone

per tornar a caure muntanya avall uns quilòmetres més enllà.

Cascades Murray

El segon dia no podem accedir a gairebé cap sender dels parcs naturals escollits ja que ens trobem a Mission Beach, on es va situar l'ull del cicló que va afectar Austràlia el passat febrer. Com diuen la gent d'aquí... it use to be more beautifull than now before the Yesi. Tot i això, la zona té molt d'encant.

Buscant a Cocodril Dundee

13 d'agost

Avui visitem la granja de cocodrils de Hartley's. Sembla que pot ser una turistada però no volem perdre'ns l'oportunitat de saber més d'aquestes bèsties prehistòriques.

El recinte té dues parts; la granja on es crien les bèsties per acabar fent-ne filets, cinturons, bolsos o sabates i la part dedicada a mostrar aquests animals i molts d'altres als visitants.

Comencem la visita fent un passeig en barca per un rierol disposat al voltant d'una petita illa on s'hi amunteguen desenes de cocodrils. Allà on es miri, terra o aigua, apareixen les punxegudes pells dels animals els quals són incitats a apropar-se a nosaltres amb trossos de pollastre.

Cocodril saltant per agafar un tros de pollastre

La boca oberta d'un cocodril

Entre els animals de la granja també hi trobem cangurs i koales, molts ocells, exemplars del conegut casuari i rèptils de tot tipus. Hem coincidit amb un grup de nens coreans que, tot i que per la seva actitud podrien confondre's amb animals del recinte no ho són. Això sí, gràcies a ells i a la seva visita guiada ens afegim a acaronar, un altre cop, un koala.

Més koales

Un de graciós

Kokaburra. El seu cant ens desperta cada matí...

 

Primer pla d'un Casuari. A qui us recorda?



La Carmeta amb ulls dolços

Goanna, tal i com li diuen a aquesta espècie d'iguana

Llangardaixos varis

Entre coralls i balenes

12 d'agost

Poseidon és el nom del vaixell que ens portarà fins a la Gran Barrera de Corall. Podrem veure l'outer reef, la barrera de corall exterior, la més autèntica, d'aprop i fer-hi submarinisme o snorkeling contemplant l'escull de corall des de diferents ubicacions a les quals ens portarà l'immens catamarà en el qual embarquem.

El Poseidon i alguns snorkelerus

Troç de la barrera de corall

La Carme ha ficat el cap sota l'aigua fent snorkeling i el Xavi s'ha submergit uns quants metres més avall i tots dos hem pogut contemplar la bellessa de la vida sota les aigües cristallines de la barrera de corall.

La Carmeta s'ha mullat la careta 

El Xavi submergit entre coralls

Desenes de peixos de diferents colors i formes que s'amagaven dins d'un mantell de corall. Colors taronges, grocs, blaus, a ratlles, a puntets brillants, dels grans, dels petits, cloïses gegants, alguna tortuga, taurons manta i fins i tot un petit tauró com el de la peli però amb la boca tancada.

Peixos pallasso fora de l'anèmona


Cloïssa gegant

És una llàstima que les fotos sota l'aigua siguin difícils de fer i no puguem capturar totes aquestes meravelles. Segur que amb pràctica sortiran millor així que haurem de tornar a submergir-nos.

Mostra de corall de diferents tipus

Parrot fish o peix lloro

Ja de tornada a terra ferma, dues balenes es creuen en el camí del vaixell i hem de parar a gaudir d'un espectacle de salts coordinats. Nosaltres les veiem i elles ens senten a nosaltres, i com ballarines que es mostren davant del seu públic, surten un i altre cop de l'aigua espetegant al tornar a entrar i rebent els nostres aplaudiments i xiscles cosa que semblen entendre quan es comiaden traient l'aleta lateral i submergint-se dins l'oceà per no tornar-ne a sortir.

Balena dansaire

El comiat de la balena

Where the rain forest meets the reef

10 i 11 d'agost

Conegut com a Cape Tribulation és l'últim extrem al nord est del país on podem arribar amb un cotxe amb tracció a dues rodes, a partir d'aquí només passen els 4x4. Tot i això, no cal anar més lluny per trobar escenaris que treuen l'alè; platges acaronades pel vaivé de les marees, selva tropical que no deixa veure el sol, palmeres que s'allarguen sobre la sorra fina i animals que mai haguéssim pensat que hi podrien ser.

Platja dels cocodrils

Rain forest

Havíeu vist algun cop un cocodril a la platja? Ja ens ho havien avisat i és veritat.

Crocodril a la platja del costat del nostre càmping

El mateix cocodril unes hores després

Diuen que al nord de Queensland la selva tropical es troba amb l'escull de corall i quan puja la marea així és. Amb marea o sense marea la combinació de selva amb platja dóna molt bon resultat.

Al Cape Tribulation

Des de Cape Tribulation

El Casuari és un animal respectat per tots els habitants de la zona per un motiu una mica escatològic: les seves defecacions ajuden a les plantes de la selva tropical a reproduir-se. Sembla ser que l'animal engrapa els fruits sencers i reparteix les llavors per allà on va deixant el seu rastre.

Casuari trobat a la carretera picotejant

Estrenem cotxe i piset

8 i 9 d'agost

Hem deixat les terres rogenques del centre del país per volar a la costa est, a Cairns, dins l'estat de Queensland. Aquesta nova etapa del viatge té una peculiaritat, lloguem una van, una furgoneta, la qual serà el nostre habitacle mòbil per a la resta de la ruta per l'espectacular costa oriental d'Austràlia.

La nostra van

Els que esteu acostumats a portar aquests vehicles sabreu que el primer cop que es condueix imposa un cert respecte i més encara si comptem que es pilota per l'esquerra, amb el volant a la dreta i canviant les marxes amb la mà esquerra. Tot i això, de seguida ens acostumem a ella i prenem la filosofia de furgoneteros.


Quin trasto més llarg!!!

Cairns és una ciutat plena de comerços. Botigues de roba de les primeres marques, joieries amb preus astronòmics, establiments on pots fer l'àpat amb qualsevol menjar del món i moltes agències que ofereixen activitats a la principal atracció de la ciutat; la Gran Barrera de Corall.

Ens ha sobrat el temps per passejar per Cairns durant el vespre i al dia següent, un cop dominada la furgoneta, engeguem destí Port Douglas on, després de fer una parada a Mossman per fer un bany al riu, arribem just a temps per veure caure el sol.

Capvespre a Port Douglas



Port Douglas és un poble de costa on els turistes tenen tots els ingredients per passar-hi un cap de setmana complet. Un munt de restaurants i botigues s'amunteguen en el carrer principal, tot i això, passejar-hi es fa agradable i a primera hora del matí el mar té una brillantor especial.

Matí a Port Douglas 

En aquesta zona les platges conviden a banyar-s'hi, tal com ho feien les del sud del país. Tanmateix, si al sud del país no ens ficàvem a l'aigua a causa del fred, aquí no ens hi ficarem per una causa prou justificada... pot haver-hi crocodils!



Tot i que tornarem a Port Douglas, la nostra intenció és arribar a Cape Tribulation i de camí les platges continuen obligant-nos a aturar el cotxe per contemplar-les.

Platja de Cow Bay

Grans muntanyes plenes de misticisme

6, 7 i 8 d'agost

A través de llegendes que parlen d'animals fantàstics els aborígens de la zona, els Anangu donen raó de ser a l'existència humana. Les seves creences estan directament arrelades a la natura i a les forces que se'n deriven. Així mateix, els valors humans són part de la seva mitologia i es transmeten de pares a fills mitjançant faules on hi apareixen els rèptils i altres animals de la zona (els que vulgueu practicar el vostre anglès podeu llegir-ne una a la següent entrada del bloc).

Nosaltres amb l'Uluru a primera hora del matí

Tant és així, que la muntanya que tenim al darrere, l'Uluru, es considerada com a sagrada i els viatgers són avisats que actes com escalar-la o fer fotos a les zones sagrades dels aborígens no és ben vist. Fins i tot, hem vist un llibre on hi havia cartes de gent penedida d'haver-se emportat pedres de la muntanya les quals retornava després d'haver patit la seva malaestrugança.


Waterhole a l'Urulu

Aquesta mole que s'alça a l'horitzó, en el bell mig de l'Outback australià, solitària i prodigiosa ens fa pensar en la seva importància per a la gent de la zona i tot i que no l'escalem, caminant pel seu voltant podem entendre aquest sentiment místic implícit i veient el seu capvespre trobem la pau interior.


Capvespre a l'Uluru

Al llarg del camí, veiem pintures rupestres que mostren escenes quotidianes dels Anangu que vivien prop de l'Uluru

Pintures rupestres Uluru

Kata Tjuta o Les Olgues és també una muntanya venerada pels aborígens de la zona. Els Anangu anomenen aquesta muntanya Kata Tjuta (muntanya de molts caps) i veient la seva vegetació immersa entre la terra vermellosa i àrida de la zona, es pot entendre perquè la consideren tan important.


Kata Tjuta vista des de lluny

Mirador a la Vall dels Vents a Kata Tjuta



Faula de Lungkata (en anglès)

Aquesta faula la vam trobar mentre caminàvem al voltant de l'Uluru i us la transcrivim tal qual perquè practiqueu l'anglès. 

As Lungkata travelled towards Uluru has burned de country and began the practice of traditional fire management of the land.

At Uluru, Lungkata camped in a cave high of the western face, looking out over where the Cultural Centre is today.

Lungkata hunted around the southern base of the rock, where he came upon a wounded Kalaya, or emu, still dragging a spear from another hunt.

Lungkata knew that the wounded bird belonged to other hunters and it would be wrong for someone else to kill it and eat it, yet this was exactly what he did. He then began cutting it and eating it.

The two Panpanpalala, or Bellbird, hunters who had wounded the Kalaya where not far behind. Seeing the smoke from Lungkata's fire, they came up to him and asked if he had seen their bird.

Hiding the pieces of Kalaya behind him, Lungkata lied and told the two hunters that he had seen nothing.

Disappointed the Panpanpalala walked off, but when they located the tracks of the Kalaya they guessed what had happened.

Meanwhile, Lungkata gathered up what he could carry of the bird and raced westwards to his permanent camp, dropping pieces of meat behind him.You can still see the Kalaya thigh at Kalaya Tjunta, just north of Ikari.

The trail Lungkata left was easy to follow, and the two Panpanpalala caught up with him. They made a huge bonfire under the slow, far lizard as he struggled upwards to his camp.

Lungkata, the greedy and dishonest thief, choked on the smoke and was burnt by the flames. He rolled down, leaving strips on his burnt flesh stuck to the rocks he touched.

As his flesh came away, Lungkata got smaller and smaller, until eventually he became a small, solitari stone.

The smoke and ash from the fire stil stain the side of Uluru's steep slopes above Lungkata's body.

Lungkata reminds us what happens to the greedy and dishonest.