24 i 25 d'agost
La carretera es fa més ampla i s'obren dos carrils per a cada sentit de la marxa, cada cop hi ha més cotxes ocupant la carretera, a les vores ja no hi ha canyes de sucre sinó polígons industrials i tot d'empreses que fumegen, la ràdio comença a sintonitzar correctament les cadenes, tot això no vol dir altra cosa que ens aproximem a una gran ciutat; Brisbane.
A l'horitzó ja es poden veure els edificis de la ciutat però preferim agafar una carretera que la rodeja per visitar el Lone Pine Koala Sanctuary, un recinte ple d'animals on el que més hi predomina és el koala.
Diuen que tenen una població mitjana de 130 exemplars cosa que il·lusiona a la Carme que per fi veurà acomplert el seu somni d'agafar una d'aquestes bestioles tan simpàtiques i molsudes.
Hem pogut agafar koales, jugar un altre cop amb els cangurs i wallabies, observar un platypus de ben aprop i molts altres mamífers, marsupials, rèptils i ocells, així com aprendre més de les característiques de tots ells.
Pitó del desert
Per fi la Carme ha pogut agafar un koala i la foto ho demostra. El Xavi també l'ha agafat però no ha volgut la foto i en el seu lloc ha petat la xerrada amb un cangur (només els faltava la cerveseta...).
La Carme acompleix el seu somni
Intercanviant opinions amb els autòctons
Cosí germà del koala, el wombat
Tot i que a l'entrada ens havien dit que podríem agafar els koales tants cops com vulguéssim, només n'hem pogut agafar tres de diferents i si no fos perquè la noia del centre li va dir a la Carme que ja era la tercera vegada que la veia per allà, encara hi seríem.
Ara sí, anem a visitar Brisbane. Si a la nit Brisbane és una ciutat plena de llums, músiques, gent pel carrer i botigues tancades, durant el dia és una ciutat on els autobusos passen un i altre cop, on les grues i màquines de les obres fan sorolls estridents i on homes i dones ben vestits corren amunt i avall. Tot i que el take it easy és una prioritat a tota Austràlia, a Brisbane, durant l'horari laboral, sembla que no sigui així.
El Roma Street Parkland és una bona forma d'escapar d'aquest ritme frenètic i relaxar-se en un jardí botànic rodejat d'edificis. Les catedrals neoromàniques i neogòtiques són un espai de serenor enmig de blocs de vidre i pedra que s'eleven al seu voltant.
Roma Street Parkland
St. John's Cathedral
El riu Brisbane marca la frontera entre la quadrícula de carrers bulliciosos i l'ambient Feng de la vora contrària.
Riu Brisbane i la seva ciutat a dues bandes
Cap al vespre els carrers s'omplen de gent que surt a fer esport ja sigui en bicicleta o corrent i des dels ponts tots podem veure la silueta de la ciutat que es reflexa en el riu.
Capvespre a Brisbane
Cal mencionar que del desastre que mostraven les imatges als mitjans informatius al febrer (recordem que la ciutat va patir una gran inundació), no en queda ni rastre. La ciutat està neta i pulida i mai ningú no diria que fa uns mesos va patir una desgràcia com la que va provocar el cicló Yesi.
