2/9/11

No tot són flors i violes

20 d'agost

Fer una part del viatge conduint una van té les seves coses bones i les seves no tan bones. Podem organitzar el temps al nostre aire, sense haver de dependre dels horaris australians, tenim la possibilitat de parar quan i on vulguem ja sigui per apropar-nos a llocs que trobem pel camí, per fer un mos o bé per dormir. Però també hem de gastar moltes hores a la carretera per cobrir els més de 3.000 quilòmetres que ens separen del nostre destí final, Sydney.

Així que el dia 20 vam fer allò que es diu; trànsit. Ara bé, els llocs on van parar s'ho valien.

Llac Awoonga

Al fons, el càmping a peu de platja del poble anomenat 1770

Mirador a Waves Beach a 1770

Platja del poble anomenat Agnes

Desplegant veles

18 i 19 d'agost

Després d'unes quantes hores de conducció entre extensions plantades amb canya de sucre, arribem al territori de les Whitsundays Islands, un paradís d'illes amb platges de sorra i coralls que treuen l'alè. La nostra propera parada és Airlie Beach, des d'on tornarem a endinsar-nos en el món submarí per contemplar els tresors que s'hi amaguen.

Aquest cop, un veler ens porta fins a una de les millors illes de l'arxipèlag per fer-hi snorkeling, Handyman Island. Ens posem els vestits de neoprè i obrim bé els ulls per no perdre'ns detall.

El veler que ens va portar a les Whitsundays

Desprès d'una submergida a les aigües cristal·lines 

Varietat de peixos a l'escull de corall

Parrot fish o peix lloro

Blue Parrot Fish

Hump headed Maori Wrase. L'anomenada Priscilla, la reina del corall

No en coneixem el nom

Fox face o Rabbit fish
Five Banded Damsel Fish

I molts altres que no ens han cedit els drets per sortir a la foto.

Tot seguit el veler ens deixa en un cúmul de sorra que apareix entre dues de les illes més importants, el que s'anomena un call, i des d'aquí podem veure els fons marins i els diferents colors que l'aigua de l'oceà adopta amb l'efecte del sol.


Un call de les Witsundays

Ens dirigim a terra ferma deixant tortugues darrere nostre i de tornada una balena ens obre el camí i tres dofins ens indiquen la direcció correcta.



El magnetisme d'una illa

16 i 17 d'agost

Tornem a treure el cap a la zona costera i ara amb un destí privilegiat; Magnetic Island. Diuen que el capità del vaixell que va arribar per primer cop a l'illa, Captain James Cook, va perdre el rumb de la seva nau a causa d'un camp electromagnètic que li va espatllar la brúixola. Ens deixem portar per l'orientació del conductor del ferry que ens hi apropa i ens preparem per explorar l'illa.

Sota la mirada atenta d'atractius ocells pugem fins a miradors des d'on es poden observar algunes de les seves platges. Algunes verges i inaccessibles, altres enormes i amb tot tipus d'activitats aquàtiques per fer-hi i totes elles amb un encant que les fa úniques.

cacatues curioses ens vigilen

Mirador Alma Beach

Mirador Arthur Beach

Cal recordar que a Austràlia som a l'hivern i per tant, les aigües són fredes; tot i això, no ens hem pogut estar de banyar-nos-hi.

 Desprès d'un banyet a Radikal Beach

Capvespre a Picnic Bay

En algun lloc hem llegit que a Magnetic Island tenen 320 dies de sol a l'any i aprofitem que així és per agafar una kayak i veure alguna de les platges des del mar.


Kayak orientat cap a la costa

També havíem llegit que l'illa és un dels llocs d'Austràlia on s'hi troben més quantitat de koales en llibertat. Després de caminar dins dels boscos d'eucaliptus de l'illa, desmentim aquesta afirmació i, tot i que n'hem pogut veure uns quants, les quantitats d'individuus amb orelles peludes i nas negre no sembla ser tan abundant com diuen.

Koala bebé

La mare del koala bebé prenent el sol

I acabem l'entrada d'avui amb una curiositat. A Queensland i en particular a Magnetic Island els vianants han de cedir el pas als vehicles que circulen per les carreteres, tot i estar passant per un pas de vianants!!!



Cediu el pas als vehicles fins i tot en un pas de vianants

27/8/11

De cascada a cascada i tiro una altra vegada

14 i 15 d'agost

Després d'uns dies de platja trobem a faltar les muntanyes i ens endinsem als boscos de Queensland arribant fins a Milaa Milaa. Els prats de l'interior de Queensland són verds i lluents amb la llum del sol i semblen les restes d'una selva tropical afectada per la deforestació en un temps no molt llunyà. Enlloc d'arbres, ocells i insectes ara s'hi poden trobar vaques i ovelles pasturant per les grans extensions de terra on només les vores dels rius i llocs concrets conserven arbres frondosos i plantes humides.

L'aigua és un dels principals atractius de la zona i les cascades que formen els rius quan arriben a les gorges foradades ens ocupen unes quantes caminades.


Cascada Millaa Milaa (un lloc collonut per banyar-s'hi)


Cascada Zillie

Cascada Ellijaa


I el riu continua el seu camí el qual podem observar des dels diferents miradors,


Mirador de North Johnestone

per tornar a caure muntanya avall uns quilòmetres més enllà.

Cascades Murray


El segon dia no podem accedir a gairebé cap sender dels parcs naturals escollits ja que ens trobem a Mission Beach, on es va situar l'ull del cicló que va afectar Austràlia el passat febrer. Com diuen la gent d'aquí... it use to be more beautifull than now before the Yesi. Tot i això, la zona té molt d'encant.

Buscant a Cocodril Dundee

13 d'agost

Avui visitem la granja de cocodrils de Hartley's. Sembla que pot ser una turistada però no volem perdre'ns l'oportunitat de saber més d'aquestes bèsties prehistòriques.

El recinte té dues parts; la granja on es crien les bèsties per acabar fent-ne filets, cinturons, bolsos o sabates i la part dedicada a mostrar aquests animals i molts d'altres als visitants.

Comencem la visita fent un passeig en barca per un rierol disposat al voltant d'una petita illa on s'hi amunteguen desenes de cocodrils. Allà on es miri, terra o aigua, apareixen les punxegudes pells dels animals els quals són incitats a apropar-se a nosaltres amb trossos de pollastre.

Cocodril saltant per agafar un tros de pollastre

La boca oberta d'un cocodril

Entre els animals de la granja també hi trobem cangurs i koales, molts ocells, exemplars del conegut casuari i rèptils de tot tipus. Hem coincidit amb un grup de nens coreans que, tot i que per la seva actitud podrien confondre's amb animals del recinte no ho són. Això sí, gràcies a ells i a la seva visita guiada ens afegim a acaronar, un altre cop, un koala.

Més koales

Un de graciós


Kokaburra. El seu cant ens desperta cada matí...

 
Primer pla d'un Casuari. A qui us recorda?


La Carmeta amb ulls dolços

Goanna, tal i com li diuen a aquesta espècie d'iguana

Llangardaixos varis

16/8/11

Entre coralls i balenes

12 d'agost

Poseidon és el nom del vaixell que ens portarà fins a la Gran Barrera de Corall. Podrem veure l'outer reef, la barrera de corall exterior, la més autèntica, d'aprop i fer-hi submarinisme o snorkeling contemplant l'escull de corall des de diferents ubicacions a les quals ens portarà l'immens catamarà en el qual embarquem.

El Poseidon i alguns snorkelerus


Troç de la barrera de corall

La Carme ha ficat el cap sota l'aigua fent snorkeling i el Xavi s'ha submergit uns quants metres més avall i tots dos hem pogut contemplar la bellessa de la vida sota les aigües cristallines de la barrera de corall.

La Carmeta s'ha mullat la careta 

El Xavi submergit entre coralls

Desenes de peixos de diferents colors i formes que s'amagaven dins d'un mantell de corall. Colors taronges, grocs, blaus, a ratlles, a puntets brillants, dels grans, dels petits, cloïses gegants, alguna tortuga, taurons manta i fins i tot un petit tauró com el de la peli però amb la boca tancada.

Peixos pallasso fora de l'anèmona


Cloïssa gegant

És una llàstima que les fotos sota l'aigua siguin difícils de fer i no puguem capturar totes aquestes meravelles. Segur que amb pràctica sortiran millor així que haurem de tornar a submergir-nos.


Mostra de corall de diferents tipus


Parrot fish o peix lloro

Ja de tornada a terra ferma, dues balenes es creuen en el camí del vaixell i hem de parar a gaudir d'un espectacle de salts coordinats. Nosaltres les veiem i elles ens senten a nosaltres, i com ballarines que es mostren davant del seu públic, surten un i altre cop de l'aigua espetegant al tornar a entrar i rebent els nostres aplaudiments i xiscles cosa que semblen entendre quan es comiaden traient l'aleta lateral i submergint-se dins l'oceà per no tornar-ne a sortir.

Balena dansaire

El comiat de la balena

Where the rain forest meets the reef

10 i 11 d'agost

Conegut com a Cape Tribulation és l'últim extrem al nord est del país on podem arribar amb un cotxe amb tracció a dues rodes, a partir d'aquí només passen els 4x4. Tot i això, no cal anar més lluny per trobar escenaris que treuen l'alè; platges acaronades pel vaivé de les marees, selva tropical que no deixa veure el sol, palmeres que s'allarguen sobre la sorra fina i animals que mai haguéssim pensat que hi podrien ser.

Platja dels cocodrils

Rain forest

Havíeu vist algun cop un cocodril a la platja? Ja ens ho havien avisat i és veritat.

Crocodril a la platja del costat del nostre càmping


El mateix cocodril unes hores després

Diuen que al nord de Queensland la selva tropical es troba amb l'escull de corall i quan puja la marea així és. Amb marea o sense marea la combinació de selva amb platja dóna molt bon resultat.


Al Cape Tribulation


Des de Cape Tribulation

El Casuari és un animal respectat per tots els habitants de la zona per un motiu una mica escatològic: les seves defecacions ajuden a les plantes de la selva tropical a reproduir-se. Sembla ser que l'animal engrapa els fruits sencers i reparteix les llavors per allà on va deixant el seu rastre.

Casuari trobat a la carretera picotejant