The edge of the end

Ha estat l'aniversari de l'Íria, la meva neboda, per això, abans de res i ja passat el dia assenyalat, vull felicitar-la des de l'altra punta del món: Felicitats Íria, aquest és el meu regal d'aniversari en la distància...

Wombat a Bonorong Wild Life Park

21 de juliol

Tal com diu un argentí anomenat Alejandro que hem conegut en un remot poble de Tasmania, viure aquí és viure at the edge of the end, o sigui, al límit del fi (del món s'entén). No fan servir la calefacció, no hi ha gairebé ningú enlloc, és un paradís natural per perdre-s'hi i que no et trobin mai i  un lloc on conviuen tot un grapat d'animalons estranys (i no ens referim a les persones, eh!).

Avui hem tingut contacte directe amb unes quantes bestioletes d'aquestes. Hem anat a una reserva on recullen i tenen cura dels animals que són ferits o que tenen algun tipus de malaltia. Per fi hem conegut el famós Diable de Tasmània, que per cert no té res a veure amb el dels dibuixos animats. A la reserva fan un treball molt important per ells perquè pateixen d'un càncer facial que els mata a desenes. És un animal molt inquiet, curiós i diferent a qualsevol altre que haguem vist.

Dimoni de Tasmania a Bonorong Wild Life Park

També hi ha altres animals interessants que no havíem vist mai (els podeu veure a la pàgina de  Tasmània) i... koales!!! Sí, sí, n'hi ha tres i n'hem pogut tocar un. Per cert, volem acabar amb una llegenda urbana: els koales ni fan pudor ni són aspres! De fet, dóna gustet tocar-los encara que ha estat tan poca estona que ens hem quedat amb les ganes de més (sobretot la Carmeta, és clar!). Al Xavi li han caigut molt bé els cangurs, de fet ha estat un sentiment recíproc...

La Carmeta emocionada tocant el primer koala que pot.

En Xavi i els cangurs

De camí al cim del Mount Wellington, a tocar de Hobart, hem volgut visitar la cerveseria més antiga d'Austràlia, però com que encara no estem acostumats als horaris d'aquí, quan hem arribat ja s'havien acabat els tours. Llàstima, al final de la visita es feia un tast d'unes quantes cerveses...

Cerveseria Cascade fundada el 1824

 

Mount Wellington amunt, anava baixant la temperatura grau a grau, s'anava espessint la boira i omplint les vores de la carretera amb gruixos importants de neu. Un cop a dalt, semblava que fóssim enmig d'un paisatge d'hivern d'alta muntanya dels nostres estimats Pirineus. Quin fred!

Fred hivern a Mount Wellington

Després de conduir un parell d'hores a la fosca esquivant animals a la carretera, hem arribat a un poble perdut al mig de Tasmània anomenat Hamilton. En un hotel d'aquesta problació hem conegut l'Alejandro que ens ha explicat com va migrar de l'Argentina als anys 70 buscant fortuna a Sydney. A la vora d'un foc roent, hem parlat tranquil·lament sobre Austràlia, Tasmània i aquesta terra que ell considera the edge of the end.