Estels al cel i al bosc

28 de juliol

Les petites ciutats de la Great Ocean Road tenen el seu encant. Tot i que només el carrer que dóna a la platja té moviment, val la pena observar-les des d'un punt elevat i veure com es distribueixen a la vora de la costa pacífica.

Apolo Bay Panoràmica

La proximitat dels boscos de la zona, que aquí s'anomenen rain forest, amb el mar ens fa pensar que valdrà la pena visitar-los. Carreteres recargolades, eucaliptus, palmeres, rierols i al final del camí una estupenda caiguda d'aigua on poder descansar.

Carretera de camí a Little Aire Falls

Little Aire Falls

Durant tota la Road es poden trobar miradors que permeten avocar-se a les seves platges solitàries.

Mirador Castle Cove



Cape Otway és el far més antic del país. Potser és per això que és l'únic far que no es permet visitar sense pagar una important suma de dol·lars. Tot i això, no fem el trajecte en va ja que hi trobem un altre enclau privilegiat per veure koales a la seva rutina diària.

Koala a Cape Otway

Koala estressat a Cape Otway

I avui dormim a la Farm Fauna Australia on tornem a tenir ben aprop la fauna d'aquest país.

Possum a la Fauna Australia Farm

Rata pinyada Fauna Australia Farm

Aquest ens mira amb cara d'intel·ligent.



Aquest ens mira amb cara de males puces.



i aquest està a punt de dormir-se.

i... prepareu-vos perquè demà podrem tenir els koales ben a prop nostre.

Els núvols han impedit que durant aquestes setmanes poguéssim contemplar el mantell d'estels que cobreix els nostres caps. És veritablement impressionant la quantitat d'estels, constel·lacions i altres formacions estelars que es poden observar. Al parc Melba Gulli semblava que el cel estrellat es refectia dins del bosc quan, en apagar les nostres lots, desenes de cuques de llum s'il·luminaven a les vores del camí.

La carretera més famosa d'Austràlia

27 de juliol

Si llegiu algun reportatge d'Austràlia, ben segur que hi trobareu la Great Ocean Road, uns 500 quilòmetres de corves que fan de balcó a l'immens oceà que boreja la costa sud del país.

Localitats com Torquay o Apollo Bay són d'obligada parada per als viatgers i entre aquests, els amants del surf trobaran a les platges de la zona, una raó de pes per ficar-se a l'aigua gelada que en aquestes èpoques ben segur està.

Una de les platges de Torquay

Bells beach

Les formes que el vent ha esculpit a les roques són altres motius per aturar el cotxe i gaudir del paratge que tens al teu davant.

Point Roadknight

Point Roadknight

I res millor que trobar un mirador elevat per veure l'excepcionalitat de les seves siluetes que en un marc molt més ampli, ens recorden la Costa Brava catalana.

Great Ocean Route panoràmica

La fauna de la zona també ens ha fet frenar i hem fet una visita a l'habitat natural dels koales a Kennett River.

Koala de Kennet River

I tot això al volant d'un enorme cotxe que ens han llogat en lloc de la modalitat compact que havíem triat.

Holden Cruze 

Una ciutat de contrastos

26 de juliol

Melbourne és una ciutat plena de vitalitat. Els tranvies apareixen i desapareixen en els creuaments dels carrers mentre la gent canvia de vorera de forma ordenada, sense preses, a un ritme pausat. Es respira un ambient relaxat.

Sense dubte es pot afirmar que és una ciutat multicultural amb una característica essencial, les diferents cultures es respecten les unes a les altres arribant a fussionar-se en una de sola, la de la gent de Melbourne.

Skyline Melbourne

És una ciutat de contrastos on la modernitat de grans edificis de vidre es compagina amb la serenor d'esglésies i edificis públics.



St. Michael

Una visita a un d'aquests edificis, el Parlament, ens ajuda a fer-nos una idea del seu sistema legislatiu.

Parlament de Melbourne

Cal dir que ens han faltat dies per visitar més a fons la ciutat i que la pluja no ens ha facilitat les coses però hem pogut fer-nos-en una petita idea i si algun dia hi tornem, ja sabem per on començar.

Adéu Tasmània!

25 de juliol

Ens comiadem de Tasmània en un matí radiant, ple de sol i llum i deixem enrera tot allò que hem après d'un entorn meravillós on hi hem gaudit la primera etapa del viatge.

Des del lloc de guaita de balenes de Bicheno repassem l'horitzó tot llegint les històries d'aquelles croades contra aquests animals que van donar a la ciutat prosperitat i riquessa.

Mirador Whales look out Bicheno

Aquests dies hem acompanyat els nostres àpats amb vins de Tasmània i no volíem abandonar l'illa sense informar-nos de les seves tradicions vinícoles. L'amo de la bodega Spring Vale Vineyards ens fa cinc cèntims de les característiques pròpies de la zona i, tot i que en un principi era reaci a ensenyar-nos la seva bodega, després d'una bona estona de xarrera i d'un parell de tastets, ell mateix ens acompanya a fer-hi una ullada. Ens n'emportem una prova: un Gewürztraminer 2010 que beurem tot recordant Tasmània.

Vinyes Spring Vale Vineyards

Dedicado a nuestros seguidores no catalano-parlantes

Hola a todo el mundo,

Para poder seguir sin problemas nuestro bloc, podéis entrar desde esta dirección de Google:   

Haz clic aquí

...y cruzar los dedos para que la traducción sea buena.

Un saludo desde la otra punta del mundo.

Un parell d'aclariments

Com que ens heu insistit molt amb el tema, a partir d'ara trobareu més fotos i vídeos, a banda de les que veieu a les entrades, si aneu a la pestanya corresponent de cada etapa. La nostra intenció és anar-hi pujant fotos a mida que anem fent les entrades del bloc però això està condicionat a la conexió d'internet que tinguem en cada moment o bé a si tenim conexió (fins ara no ens ha sigut gens fàcil).

Un altre tema que hem intentat solucionar és el multilingüisme del bloc i creiem que Google ens podrà ajudar. Ho hem comprovat i tradueix prou bé del català. Entreu-hi des d'aquí blog en español

Més abaix, podeu trobar diverses entrades publicades amb data d'avui però que es corresponen amb diferents dies del viatge. Com veieu anem fent feina i en el moment que les noves tecnologies ens ho permeten, la compartim amb tots vosaltres.

I de la muntanya, al mar

24 de juliol

Som en un poble anomenat Bothwell. Després de fer unes fotos i aprovisionar-nos de queviures seguim el nostre camí.

Arquitectura neogòtica a Bothwell

Avui visitarem el Freycinet National Park, les seves muntanyes, les seves platges i dormirem a Bicheno, un poblet de costa on pescadors i surfistes comparteixen onades.

És zona de vins i per tant, durant el camí hem vist com les vinyes decoraven els paisatges llunyans.

Vinyes i vistes

Diuen que la Wineglass Bay és una de les platges més boniques del món. De fet, es troba dins de les 10 amb més consideració. Us podem assegurar que val la pena caminar durant una hora llarga per arribar-hi, així com contemplar la seva silueta des d'un cim elevat.

Wineglass Bay i la Carmeta petitona a l'esquerra

Potser ho exageren una mica però nosaltres l'hem gaudida d'allò més.

Foto de família

Just married!

  

Clar-obscur des del cim de la Wineglass Bay



Per fi hem trobat un lloc on menjar peix del bo, a Bicheno. Els horaris australians i els nostres no són gaire compatibles i això de sopar a les set de la tarda no ho portem gaire bé, tot i això, ha estat un àpat fantàstic.

Amb la neu fins els genolls

23 de juliol

Ahir no vam tenir prou amb el Mt. Field i avui ens aventurem dins del Mt. Cradle Mountain and Lake St.Clair National Park. L'objectiu de la ruta és arribar Shadow Lake i sembla que el temps ens ho permetrà ja que el sol brilla amb força i la temperatura és l'adequada (menys de 5 graus).

La parelleta davant el Llac St. Clair a les 9 am.

La neu de les vores del camí ha estat el principi d'un retrobament amb el paratge hivernal d'una ruta pels pics nevats de l'hivern als Pirineus. Poc a poc, ens endinsem en un bosc d'eucaliptus on el sotabosc era tot cobert d'un mantell blanc que projectava els reflexos del sol sobre els nostres rostres.

Segur que hi havia un metre de neu...

Després d'unes hores de caminada, acompanyats per wallabies que ens observaven darrera els matolls, vam arribar al Shadow Lake. Va ser una experiència única comprovar que l'aigua gelada d'un llac pot suportar el nostre pes i vam poder observar com un simple llac es torna una meravella de la naturalesa per l'efecte del fred.

No ho sembla, però és gel!!

Una de les criatures més representatives d'aquesta zona de Tasmània és el Platipus, anomenat en la nostra llengua, Ornitorrinc. És força difícil veure'ls en llibertat ja que són molt espantadissos i fugen amb la presència de possibles amenaces. Tot i això, amb paciència i amb l'agudessa dels sentits vam poder veure'n un.

Quin animal més raro...

En aquesta època de l'any, a Tasmània, cap a les cinc de la tarda, el sol ja s'ha amagat darrera les muntanyes i el paisatge canvia totalment. Després d'una llarga caminada la serenor del Llac St. Clair comiada la visita al parc.

Capvespre al Llac St. Clair

Demà volem anar a la costa est de l'illa i això ens obliga a fer uns quants quilòmetres de nit. És tota una experiència conduir durant les hores en les quals els animals són més actius però intentarem no haver de tornar-ho a fer.